AFORTUNADAMENT, NO ELS VAM FER CAS

Si s’hagués negociat tot en bloc i supeditat a pressupostos, ara no tindríem res.

Els que ara es pregunten “i ara què?”, malgrat que diuen que ja eren conscients de la feblesa de la legislatura, varen apostar signar, una vegada finalitzada la negociació de tots els punts, l’estratègia que significava la dilatació en el temps pel gaudiment de les millores que s’anessin acordant.

El temps ens ha donat la raó, vam fer bé en triar aquesta opció o ara es veurien paralitzats tots els punts a negociar i NO TINDRÍEM RES! Vàrem optar per “el peix al cove”. A més a més, amb un acord de millores pels agents que estan a primera línia, que MAI havien vist reconeguda la penositat d’horaris i resta de mesures aconseguides.

Una de les xacres de les negociacions portades pels gurus sempre ha estat la supeditació als pressupostos, que com ja entendreu tots perfectament, hagués suposat en la situació actual, la no implementació de cap de les mesures que avui dia ja s’estan gaudint.

En relació amb el Pla de Carrera, la reducció horària i la formació, malgrat que s’han fet diverses reunions, encara falta arribar a un acord i apropar postures entre l’administració i nosaltres.

Veurem en els dies vinents si és possible avançar en la negociació i si el Govern en funcions pot finalitzar-la. Si s’han d’aturar per la impossibilitat del Govern de tancar un acord, perquè es troba en funcions, el que és segur i tenim ja garantit és el que ja s’ha signat.

En tot cas, la primera demanda al nou Govern que surti de les eleccions del 12 de maig serà continuar amb els punts pendents i tancar-los com més aviat millor perquè siguin d’aplicació aquest any, almenys així ho plantejarem.

Catalunya, 14-03-2023